L’autoritarisme i el neoliberalisme es desplacen ferms per Europa. El retorn de les deportacions massives de ciutadans i les retallades d’arrel de drets laborals i la precarització salvatge del treball així ho evidencien.
El dictat de la Directiva Europea sobre el Retorn d’Immigrants (2008) ja ho anunciava amb la institucionalització de la persecució criminal dels immigrants sense papers (aleshores, 8 milions en els 27 països europeus) i que ara es manifesta amb l’ordre del govern francès als prefectes de la policia per desmuntar uns 300 campaments i expulsar als seus residents, ciutadans europeus, gitanos procedents de Romania i Bulgaria (2010).
La repressió s’estén (ja no distingueix entre estrangers o europeus) i radicalitza (deportacions admnistratives, sense garanties jurídiques). Es tracta de procedir policialment a eliminar als gitanos del territori francès, un col.lectiu estigmatitzat com perillós i indesitjable per el govern de Sarkozy.
La Unió Europea ha assumit la versió neoliberal del capitalisme per resoldre la crisi. Els seus estats confien que les activitats privades (banca, indústria, comerç i serveis) prenguin les seves decisions en mercats lliures, o reduint les seves limitacions.
Els estats europeus, cada vegada més, de ser garants dels drets humans (individuals, econòmics i socials) passen a privilegiar les llibertats dels mercats per els que circulen els fets produïts per les decisions dels grans interessos privats.
L’autoritarisme i el neoliberalisme que comencen a dominar Europa tenen la mateixa ànima: són discriminatoris i exclouents. Fragmenten la societat en ciutadans desitjables i indesitjables; en treballadors acceptables i rebutjables. En sintesi, ambdues corrents condueixen cap a una societat més segregada i desigual, afectant els drets humans i la solidaritat, valors reclamats per els europeus com a propis de la seva identitat.
Per acabar, dues imatges que simbolitzen les dues forces: el President Sarkozy (conservador) dient que continuarà amb la política de deportacions i els presidents dels estats europeus presents callen; i el President Zapatero (socialista) anunciant el canvi de la política econòmica, assumint criteris i mesures de caràcter neoliberal: retallades econòmiques (menys despesa pública), socials (rebaixes de sous, congelació de pensions) i dels drets dels treballadors (facilitar l’acommiadament).
El dictat de la Directiva Europea sobre el Retorn d’Immigrants (2008) ja ho anunciava amb la institucionalització de la persecució criminal dels immigrants sense papers (aleshores, 8 milions en els 27 països europeus) i que ara es manifesta amb l’ordre del govern francès als prefectes de la policia per desmuntar uns 300 campaments i expulsar als seus residents, ciutadans europeus, gitanos procedents de Romania i Bulgaria (2010).
La repressió s’estén (ja no distingueix entre estrangers o europeus) i radicalitza (deportacions admnistratives, sense garanties jurídiques). Es tracta de procedir policialment a eliminar als gitanos del territori francès, un col.lectiu estigmatitzat com perillós i indesitjable per el govern de Sarkozy.
La Unió Europea ha assumit la versió neoliberal del capitalisme per resoldre la crisi. Els seus estats confien que les activitats privades (banca, indústria, comerç i serveis) prenguin les seves decisions en mercats lliures, o reduint les seves limitacions.
Els estats europeus, cada vegada més, de ser garants dels drets humans (individuals, econòmics i socials) passen a privilegiar les llibertats dels mercats per els que circulen els fets produïts per les decisions dels grans interessos privats.
L’autoritarisme i el neoliberalisme que comencen a dominar Europa tenen la mateixa ànima: són discriminatoris i exclouents. Fragmenten la societat en ciutadans desitjables i indesitjables; en treballadors acceptables i rebutjables. En sintesi, ambdues corrents condueixen cap a una societat més segregada i desigual, afectant els drets humans i la solidaritat, valors reclamats per els europeus com a propis de la seva identitat.
Per acabar, dues imatges que simbolitzen les dues forces: el President Sarkozy (conservador) dient que continuarà amb la política de deportacions i els presidents dels estats europeus presents callen; i el President Zapatero (socialista) anunciant el canvi de la política econòmica, assumint criteris i mesures de caràcter neoliberal: retallades econòmiques (menys despesa pública), socials (rebaixes de sous, congelació de pensions) i dels drets dels treballadors (facilitar l’acommiadament).
No hay comentarios:
Publicar un comentario