El procés sobiranista no acabarà ni fent ni no fent la consulta el 9N. Aquest continuarà si hi ha confiança entre els partits i entre aquests i el moviment cívic. Per això, han de deliberar políticament, empatitzant uns amb altres, construint en conjunt la decisió fins a arribar-hi. Acostar-se cap el raonament de l'altre i fugir de l'aserció pròpia. Així podrà entendre i construirà en conjunt l'acord. Així, segur que la majoria de la societat comprendrà perquè hi haurà o no 9N
El 9N sobre la taula |
el pacte CiU-ERC i la pròrroga
Els partits
sobiranistes, compromesos a consultar a la societat catalana sobre quin futur
prefereix: mantenir-se com a una autonomia o anar cap a la creació d'un Estat
propi, associat o independent de l'Estat espanyol, estan obligats a decidir, en
les pròximes hores, si segueixen endavant amb la consulta convocada pel 9 de novembre
(9N).
El Tribunal
Constitucional (TC), a instàncies del govern del PP i el suport sense reserves
del PSOE, ha suspès cautelarment en forma retroactiva la realització de la
consulta fins a que no hi hagi un dictamen, acte que no es produirà abans del
9N. Per tant, la consulta convocada no podrà fer-se d'acord amb la legalitat
espanyola.
El pacte subscrit per CiU i ERC considera la possibilitat de
prorrogar la consulta en cas "que el context socioeconòmic i polític ho
requerissin". Així doncs, la pregunta que s'ha de respondre és si la
suspensió cautelar del TC i la prohibició de continuar la seva preparació
afecta o no el context sociopolític en el sentit que impedeix realitzar una
consulta amb garanties democràtiques a tothom.
la deliberació...
D'una altra manera, els partits sobiranistes estan disposats a
fer la consulta independentment de la resolució del TC? Resoldre fer-la seria
trencar la legalitat espanyola, encara emparant-se en la legalitat creada pel
Parlament català, on una majoria clara va ser triada per a exercir el dret a
decidir mitjançant una consulta democràtica sobre el futur de Catalunya.
Respondre la pregunta requereix una deliberació essencialment
política, assossegada i pensant més enllà del 9N, és a dir, si fer la consulta
el 9N, en les condicions polítiques, jurídiques i d'organització actuals,
afavoriria o no avançar cap a l'essencial: la creació d'un Estat sobirà,
associat o independent de l'Estat espanyol, i amb reconeixement de la comunitat
europea i internacional.
Ni les constitucions ni les lleis són sagrades. En democràcia
han de servir per al desenvolupament de les persones y dels pobles. Han de
fer-se càrrec de les noves realitats que sorgeixen. També les estratègies
i els terminis han ser sempre objecte de revisió per complir amb l'objectiu
principal.
...sense por i convençuts
Però, per
fer això bé cal la deliberació política entre el govern i els caps dels partits
sobiranistes. Han
d'obrir-se
cap a un diàleg de debò, amb voluntat d'escoltar i ser escoltat, amb la
disposició mútua de sentir els arguments de l'altre, disponibles a canviar la
posició inicial, a partir del raonament de l'altre, deixant fora tot càlcul
personal o partidista. Mai perdre de vista que prop del 80% dels ciutadans de
Catalunya volen ser consultats i canviar l statu quo amb l'Estat
espanyol.
Per tant, qualsevol canvi dels compromisos establerts fins ara,
ha de ser raonat amb transparència, no amagant res, ni tan sols les debilitats
de la direcció del procés. D'igual forma, si la decisió és mantenir la consulta
el 9N, aquesta ha de ser explicada, explicitant els riscos i assenyalant perquè
han arribat a aquest convenciment de canviar l statu quo ara i no
després.
Es tracta, en ambdós casos, de sortir de les deliberacions
convençuts, entusiasmats i units. En cas de que es faci la consulta informar en
quines condicions es farà i com es garantiran els drets democràtics de tothom,
i en cas que es prorrogui s'han d'exposar els acords sobre un nou full de ruta
cap la consulta i en quines condicions continuarà la conducció del
procés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario