EL SOBIRANISME ENTRA EN CRISI

El diumenge passat  es va presentar una ciutadania forta, entusiasta i amb confiança en sí mateixa, a diferència d’uns partits sobiranistes debilitats, decebuts i sense credibilitat entre ells. La maduresa de les paraules de la portaveu d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana contrasten amb les imprudents del portaveu del govern del dia següent i subsegüent. Tot un retrat del procés nascut en la  societat civil i que podria acabar en l’esfera política.

 

fer un discerniment democràtic

La decisió del President Mas de convertir la consulta del 9N en un “procés participatiu” és el fet polític que virtualment acaba amb la legislatura oberta el 25N (2012). Aleshores, els ciutadans catalans van votar una majoria parlamentària clara a favor de l'excercici del dret a decidir en una consulta sobre el futur de Catalunya.

És veritat que Mas té les atribucions de convocar eleccions, però un President democràtic no governa al seu capritx. Ha d’escoltar el que passa en la societat, a més de tenir una mínima honestedat política, com és acceptar que el motiu principal d’aquesta legislatura va acabar.

Per això, Mas no té marge per continuar, ha de revalidar-se en les urnes, perquè de no ser així  perdria la majoria parlamentària (el suport d’ERC) i legitimitat o credibilitat política en la part de la societat que sosté el procés sobiranista.

reconèixer les diferències

En aquest context, el moviment cívic –ANC i Òmnium- va expressar la seva opinió de que el President Mas convoqui a eleccions en el termini de tres mesos, una cosa que sembla  raonable, si es considera que el maig hi ha eleccions municipals, però també perquè al procés sobiranista li cal més força política davant la intransigència de l’Estat espanyol i sobretot d’una atenció major d’Europa i de l’opinió pública internacional.

Per a més complexitat, el President Mas ha condicionat la convocatòria a la formació  d’una llista electoral i un programa sobiranista comú. Les CUP i ICV-EUiA ja ho han descartat. ERC podria negociar un acord, però cada cop és més improbable si es consideren les diferències entre tots dos: CDC vol una independència acordada amb l’Estat espanyol i ERC vol una independència declarada pel Parlament de Catalunya.

Aquesta diferència fonamental es va amagar darrera la consulta fins que el Tribunal Constitucional no va respondre la demanda d’aixecar la seva suspensió. Finalment, pel President la consulta era inassumible sense l’aprovació de Madrid, com tampoc ho seria la independència.    

acord i eleccions

Així doncs, la pregunta és com dirimir les diferències. En democràcia, a través del diàleg polític fins arribar a un acord o a través de la voluntat ciutadana expressades en les urnes. Semblaria que la primera afavoriria a  CiU i la segona a ERC. El moviment cívic que va obrir i sostenir el procés sobiranista vol acord i eleccions.

Una vegada desconvocada la consulta del 9N és el moment de reconduir el procés a través d’un nou acord abans o després de les ineludibles eleccions. Sense aquestes, el sobiranisme  entraria en un progressiu debilitament  i incert futur.