2014: CONSULTA O ELECCIONS

La societat catalana vol decidir. La maduresa política dels partits està a prova. El Parlament hauria donar suport a Mas davant Rajoy per aconseguir una consulta legal. Si els partits no aconsegueixen acord sobre una pregunta i una data és millor que acceptin les seves limitacions. Doncs, donar-li la paraula a la societat en eleccions anticipades per a que decideixin si volen una Catalunya independent, associada o  subordinada políticament a l'Estat espanyol.

Fa 4 anys, des de la societat es va fer el primer acte d'autodeterminació

l'èxit polític de la mobilització ciutadana

Després d'un any d'obert el procés d'autodeterminació, centenars de milers de ciutadans catalans han passat de desplaçar-se pels carrers de Barcelona a fer-ho pels les carreteres de Catalunya; els partits catalans favorables al dret a decidir han augmentat la seva dispersió política i la desconfiança entre ells, tot i que el context presenta una ofensiva del govern d'Espanya per a frustrar el procés iniciat a Catalunya.

La mobilització social, hegemonitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la base política fonamental del procés. Sense aquesta, ni CiU estaria encapçalant un govern soberanista, ni el govern espanyol es preocuparia seriosament de Catalunya. Per això s'equivoquen aquells que diuen que després de l'11 de setembre li toca a la política. La mobilització social és part de la política del dret a decidir.

El 2010, des de socialistes fins a independentistes deien: "Som una Nació"

Es veritat, que la mobilització requereix de les institucions polítiques per decidir la estratègia política per aconseguir fer una consulta, perquè els catalans optin sobre quin tipus de relació volen tenir amb Espanya.  Per això, l'ANC ha demanat als partits unitat entorn a realitzar una consulta que demani als catalans si volen o no la independència el 2014.

2013: els ciutadans volen decidir el seu futur com a nació (foto:M.Cerqueira)

la dispersió política dels partits

Aquest és el punt  que manté dispersos als partits catalanistes. CDC, ERC, i CUP desitgen una consulta que pregunti per la indpendència, sí o no el 2014; UCD vol una pregunta que eviti que sigui directa sobre la independència i que la consuta sigui durant l'actual legislatura, fins el 2016; el PSC rebutja una consulta que pregunti només sobre la independència i que sigui forçosament el 2014 i ICV-EUiA planteja que la consulta sigui definida pel Parlament, tant l'estratègia com la pregunta i la data.

Tots diuen sí a la consulta, però aquesta només serà possible mitjançant un consens parlamentari, més enllà d'una majoria aritmètica. La alternativa d'anar cap una relació d'independència d'Espanya va ser la que va obrir el procés d'autodeterminació, per tant seria estrany que no es preguntés per aquesta opció. Però això no impedeix que les seves alternatives - una o dues- fossin formulades en termes propositius.

Fins i tot aquesta forma podria garantir millor la participació massiva i probablement la immensa majoria de catalans se sentirien identificats amb el procés d'autodeterminació. Els independentistes no haurien de tenir por de competir amb fórmules associatives i autonomistes  de l'Estat espanyol, no independentistes; ni aquests haurien de tenir por de l'opció independentista. Totes són legítimes encara que no totes tinguin la mateixa consistència.

Els partits catalanistes han d'escoltar el 80,5% que vol ser consultat

La consulta depèn dels partits catalans

Si els cinc partits no concordessin en quins termes es faria la consulta i en quin moment, existeix la possibilitat que els ciutadans siguin convocats a eleccions plebiscitàries el 2014. És a dir, que cada partit proposi en forma clara quina relació desitja tenir amb l'Estat espanyol.

La paradoxa és que malgrat, que  el 80,5% dels catalans són partidaris de realitzar una consulta sobirana (enquesta Observatori SER), els cinc partits que s'han compromès fer-la podrien frustrar-la sense la participació de seu principal adversari: el govern d'Espanya. En canvi, si aquests partits la possibilitessin, sumats a aquesta gran majoria ciutadana, la consulta gaudiria d'una legitimitat interna i internacional a tota prova.

Faltaria saber si el govern d'Espanya la acordaria. El Presidente Rajoy, en resposta al President Mas, va dir que està sempre disposat a dialogar dins del marc constitucional i legal. ICV-EUiA ha proposat al Parlament que en el termini d'un mes el govern de Mas procuri una consulta d'acord a l'article 150.2 de la Constitució o segons l'article 92 de la Constitució.

Tot això requereix de suport dels cinc partits, més de dos terços del Parlament. Aquesta seria una decisió coherent amb els desitjos dels catalans, estiguin o no per la independència. Es tracta d'afirmar el procés d'autodeterminació català davant l'Estat espanyol, com ho van subscriure aquests partits l'abril passat.

NO AL 2016

El vigor i la transparència del moviment social no encaixa amb la feblesa i ambigüitat del govern i els partits polítics davant el procés d'autodeterminació. L'Assemblea Nacional Catalana demana determinació i coratge davant Espanya. La Generalitat i el Parlament estan en deute i els terminis polítics s'acaben

el sentiment de ser majoria

En la Diada 2013, el moviment social pel dret a decidir i la independència va substituir el malestar i la queixa per l'entusiame i la il·lusió. Cobrint tota Catalunya, de nord a sud, centenars de milers de ciutadans agafats de les mans van expressar un sentiment de majoria política a favor de la realització d'una consulta sobirana i d'un projecte de país independent.

Així, els catalans van respondre a la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va demostrar un alt nivell d'organització, superior a l'any passat quan va reunir centenars de milers de persones a Barcelona. No és el mateix organitzar una manifestació en una ciutat que una cadena humana continuada  al llarg de 400 kilòmetres.

En aquest context, d'un elevat suport ciutadà, la presidenta de l'ANC Carme Forcadell, ha donat un rotund No al 2016, en al·lusió directa a la idea llançada pel President Mas de realitzar una elecció plebiscitària al finalitzar el seu  període (2016) en cas que el govern espanyol bloquegi la consulta.

Forcadell demana determinació i coratge al govern de CiU

ara li toca al Parlament

Després d'un any en què el moviment social, encapçalat per l'ANC, va obrir un procés d'autodeterminació, la idea de convertir Catalunya en un subjecte polític sobirà s'ha enfortit. L'abril passat, el 77% dels diputats al Parlament va recolzar el govern de Mas per a que pactés amb el govern de Rajoy una consulta. 

Set mesos després, es verifica que el 80,5% dels catalans aproven una consulta que defineixi el seu futur com a pais, segons l'enquesta de l'Observatori de la Cadena Ser, i la mobilització ciutadana en la Diada del passat 11 de setembre, demostra la maduresa política de la societat catalana per a definir el seu futur el 2014.

És l'hora que les institucions catalanes funcionin bé, d'acord amb la demanda ciutadana de ser consultada. Això significa que la comissió parlamentària pel dret a decidir ha de proposar al govern criteris, continguts i terminis per a la negociació que Mas ha de iniciar amb Rajoy.

Mas s'ha d'aclarir

Es tracta de prendre la iniciativa. Provar si el govern d'Espanya està interessat en ajustar els marcs constitucionals i legals per a que la voluntat democràtica dels catalans s'expressi o si persiteix en el seu autoritarisme polític d'utilitzar la Constitució com a dic de contenció de la consulta.

El govern de Mas ha d'aclarir si la realització de la consulta està o no condicionada pel parer del govern d'Espanya en última instància. En cas que així sigui i el govern del PP no autoritzi la consulta, Mas ha de definir si l'elecció plebiscitària, com a últim recurs, seria el 2014 tal com ho demana l'ANC o el 2016 com ell ha assenyalat en una entrevista radial.

Per a un suposat diáleg i negociació entre Mas i Rajoy és imprescindible que el President consideri com actiu polític tant l'entusiame, la il·lusió i la maduresa cívica del moviment social català, com les deliberacions i consens parlamentari sobre el camí cap a la consulta.