MAJORIA ABSOLUTA?

Posar tots els ous dins d'un mateix cistell és d'alt risc. És el que fan els ciutadans quan donen majoria absoluta a un partit polític perquè governi. Tanmateix, la tendència és que els governs en aquestes condicions, siguin de la ideologia que siguin, es tornin superbs: no escoltin a la resta i se sentin amb el dret i la legitimitat d'excloure unes altres opinions. 

La majoria absoluta del PP ha envilit la democràcia a Espanya.  El govern de Rajoy ha desenvolupat una política grollerament contradictòria amb les promeses fetes, no ha demostrat cap interès per polítiques de diàleg social, ha imposat mesures de dèficit, educació, sanitat, etc., sense considerar les opinions de les autonomies no governades per el PP. L'última demostració ha sigut la Llei de Pressupostos de l'Estat a on va aplicar la majoria absoluta rebutjant totes les esmenes de la resta dels partits.

La majoria absoluta de CiU seria perillosa per una política d'autodeterminació nascuda des de la societat civil catalana. El caràcter democràtic d'aquesta requereix d'un govern obert, flexible, capaç d'integrar diferents sensibilitats polítiques i socials dins d'una política d'autodeterminació catalana. 

Si l'objectiu principal de la propera legislatura és que els catalans decideixin el seu propi futur (referèndum), el govern hauria d'atraure, convèncer i entusiasmar a una fortíssima majoria que obligui al PP i PSOE a obrir un diàleg sobre la realització d'un referèndum d'autodeterminació o que legitimi una consulta sobiranista aprovada per el parlament català.

Així com el govern de CiU va acollir, durant dos anys, el suport del PP per aplicar una política de retallades socials, que finalment han portat més pobresa i desigualtat, sense complir els objectius d'estabilització, ara hauria de buscar acords amplis amb l'esquerra catalana amb una política de ajustos més equilibrats socialment i impulsar una economia productiva pròpia.

Les circumstàncies aconsellen un govern en diàleg directe amb els partits catalanistes, les organitzacions socials i la ciutadania a l'espai públic. Un govern capaç de fer un lideratge transversal, que cohesioni una majoria que aconsigueixi o legitimi el dret d'autodeterminació que encara els catalans no tenen. 

Una majoria absoluta per a CiU conspiraria respecte a aquesta visió integradora. Però, si així com els milers de catalans l'11-S van precipitar que el govern de Mas es decantés per una aposta clarament sobiranista, una àmplia majoria de ciutadans, el proper 25-N, hauríen de donar una amplísissima representació als partits polítics que vulguin arribar a un referèndum o consulta.

D'aquesta manera, exigir al futur govern de CiU fer una política que garanteixi una gestió consistent i encantadora perquè els catalans lliurement decideixin una nova relació amb Espanya, sigui d'independència o una altre.

REFERÈNDUM ÉS EL QUE TOCA

Que es vota en les eleccions del  25-N?

Els catalans votaran per la formació d’un govern a favorable o contrari a fer ús o no de el seu dret d’autodeterminació en un referèndum, que defineixi el futur de les relacions de Catalunya amb l’Estat espanyol.   A favor hi ha cinc partits: CiU, ERC, ICV, SI y les CUP  i en contra tres partits: PSC, PPC y Cs.

Tots  els pronòstics assenyalen que les opcions per al referèndum obtindran la majoria. El dubte és quina serà la diferència en vots entre els que suportaran una consulta ciutadana i els que la rebutjaran, i si CiU, el partit més votat, obtindrà majoria absoluta o haurà d’establir pactes per conduir la política d’autodeterminació.

L’objectiu de realitzar un referèndum és difícil d’aconseguir, més encara si es proposa ser vinculant, és a dir, que els seus resultats siguin obligatoris. El PP y el PSOE s’oposen sense ambigüitats. El govern de Rajoy, cautelós, planteja dificultats i el President parla de “disbarat”.

Si els partits catalans favorables al referèndum d’autodeterminació volen posar per davant la legitimitat democràtica a la legitimitat de la Constitució del 78, haurien de tenir en compte el missatge donat per Antoni Castells, un socialista català amb veu pròpia, en una trobada  de l’Assemblea Nacional Catalana.

Deia que l’objectiu d’aquest moment és aconseguir l’autodeterminació i després tocarà definir el model polític català (independent, federal o altre). Què el que és important és arribar a tenir una àmplia y contundent majoria social ciutadana a favor de la realització d’una consulta o referèndum.

L’autodeterminació és una demanda impulsada des de la societat civil. Aquest fet inhabilita que un partit s’apropiï com portador exclusiu i excloent de dita política. Per contra,  si es pretén augmentar la capacitat política per superar les fortes resistències al referèndum que vindran, els grups polítics catalans, després del 25-S, tindran que entendre’s, representar i ampliar, més encara, la majoria ciutadana obtinguda.

No serà suficient ni el 51 o 60% de la població per desenvolupar un referèndum. Diferent podria ser si el 74% dels ciutadans favorables a la consulta, segon l’enquesta de el Centre d’Estudis de la Generalitat, es consolidés amb dos terços de la població catalana. A més de comptar amb una opinió pública expressiva en el espai públic que en forma que enlluerni els ulls d’espanyols, europeus i del món sencer, com va succeir l’11-S.

El referèndum per l’autodeterminació és l’objectiu que pot sumar i cohesionar  als catalans que desitgen incidir en la solució de la contesa amb l’Estat espanyol. Després vindrà el temps polític per debatre i votar per la independència o unes altres  formes de relació amb Espanya. 

L’adhesió i l’entusiasme que arribi a tenir  una política d’autodeterminació, com la representada per el referèndum, també dependrà de la mena de govern que es formi després del 25-S, però això és matèria d’un altre post.