Veu pròpia va decidir tenir el PSC, davant el PSOE, en el seu últim Congrés . Llavors, ¿no la tenia fins ara? No, no la tenia com ho va demostrar la contesa sobre l'Estatut de Catalunya, quan un dia va votar amb els partits catalans una cosa en el Parlament a Catalunya i 36 hores després va votar una cosa diferent juntament amb el PSOE en les Corts a Espanya.
Però, ¿n'hi ha prou amb dir-ho per a que succeeixi? Per tenir-la és necessari articular-la i això exigeix una estructura exclusiva. Sense aquesta serà impossible elaborar-la amb independència i, més encara, que surti com un discurs individualitzat.
Aquesta estructura és el grup parlamentari propi, condició per a que surti una veu inconfusible, respecte a l'el·laborada per el grup del PSOE, no subjecta a les seves regles i per tant no subordinada al que resolgui dit grup a Madrid.
Per això, la decisició del congrés és un desig retòric i per tant el més probable és que el PSC continui subordinat al PSOE, sense veu pròpia, i que les seves discordàncies sigueixin sent una col·lecció d'anècdotes.
Però, ¿n'hi ha prou amb dir-ho per a que succeeixi? Per tenir-la és necessari articular-la i això exigeix una estructura exclusiva. Sense aquesta serà impossible elaborar-la amb independència i, més encara, que surti com un discurs individualitzat.
Aquesta estructura és el grup parlamentari propi, condició per a que surti una veu inconfusible, respecte a l'el·laborada per el grup del PSOE, no subjecta a les seves regles i per tant no subordinada al que resolgui dit grup a Madrid.
Per això, la decisició del congrés és un desig retòric i per tant el més probable és que el PSC continui subordinat al PSOE, sense veu pròpia, i que les seves discordàncies sigueixin sent una col·lecció d'anècdotes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario