Els alcaldes de CiU a Salt (Jaume Torramadé ) i a Torroella de Montgrí-L'Estartit (Jordi Cordon) van revocar les construccions de mesquites i un centre de culte evangèlic decisió presa pels seus antecesors en l'Ajuntament argumentant questions d'avantatges econòmics i estètics urbans.
El Govern de CiU s'acosta a reformar la llei de centres de culte, aprovada per el Govern Tripartit (2009), que obligava als ajuntaments a preveure terrenys d'ús religiós. Ara, els alcaldes podran decidir les noves construccions de centres de culte d'acord a "les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició, històriques i l'impacte sobre els elements artístics” dels projectes.
Els que professen ambdós religions -islàmica i evangèlica- són majoritàriament immigrants residents que procedeixen del món àrab (i Pakistan) i del món americà. Per tant, les mesures es proposen contenir la lliure expressió del culte religiós, de mantenir els privilegis de l'Església Catòlica com si fos un acte per cautelar la tradiciò i la cultura catalana.
Aquestes actituds i mesures col·loquen a CiU en línia amb el tradionalisme catòlic pre-conciliar, hereu dels esperits dels creuats. El Govern de Mas dóna la esquena a un aspecte propi de la identitat europea, de la il·lustració -la llibertat religiosa- com ho va reconèixer amb sabiduria i humilitat el Papa Joan XXIII en un discurs als bisbes del món (1963) .
Quan serà possible escoltar a un alcalde dir: s'autoritza la construcció d'una mesquita o d'un temple evangèlic en virtut del dret a la llibertat de manifestar la religió o la creença, individual y col·lectivament, tant en públic com en privat, per l'ensenyament, la pràctica, el culte i la observància i per complir amb les normes administratives.
Per això, cal assumir que a la nostra època, la de la globalització, li correspon construir una societat intercultural en la qual es respectin els drets humans de tots, en aquest cas dels catalans i dels nouvinguts a una Casa Gran com va prometre un dia Artur Mas, però que ara, el seu Govern s'obstina en empetitir sota la por a "l'altre".
El Govern de CiU s'acosta a reformar la llei de centres de culte, aprovada per el Govern Tripartit (2009), que obligava als ajuntaments a preveure terrenys d'ús religiós. Ara, els alcaldes podran decidir les noves construccions de centres de culte d'acord a "les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició, històriques i l'impacte sobre els elements artístics” dels projectes.
Els que professen ambdós religions -islàmica i evangèlica- són majoritàriament immigrants residents que procedeixen del món àrab (i Pakistan) i del món americà. Per tant, les mesures es proposen contenir la lliure expressió del culte religiós, de mantenir els privilegis de l'Església Catòlica com si fos un acte per cautelar la tradiciò i la cultura catalana.
Aquestes actituds i mesures col·loquen a CiU en línia amb el tradionalisme catòlic pre-conciliar, hereu dels esperits dels creuats. El Govern de Mas dóna la esquena a un aspecte propi de la identitat europea, de la il·lustració -la llibertat religiosa- com ho va reconèixer amb sabiduria i humilitat el Papa Joan XXIII en un discurs als bisbes del món (1963) .
Quan serà possible escoltar a un alcalde dir: s'autoritza la construcció d'una mesquita o d'un temple evangèlic en virtut del dret a la llibertat de manifestar la religió o la creença, individual y col·lectivament, tant en públic com en privat, per l'ensenyament, la pràctica, el culte i la observància i per complir amb les normes administratives.
Per això, cal assumir que a la nostra època, la de la globalització, li correspon construir una societat intercultural en la qual es respectin els drets humans de tots, en aquest cas dels catalans i dels nouvinguts a una Casa Gran com va prometre un dia Artur Mas, però que ara, el seu Govern s'obstina en empetitir sota la por a "l'altre".
No hay comentarios:
Publicar un comentario