Catalunya novament embolicada amb les institucions de l'Estat espanyol. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha advertit a la conselleria d'Educació de la Generalitat que té dos mesos per procedir a incorporar també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament.
La resolució del TSJC torna posar en escac el model d'inmersió lingüística vigent des de 1983 a Catalunya. Ho fa a més d'un any de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de 2010, després de la qual el Govern d'Espanya (Zapatero) es va comprometre amb el Govern català (Montilla) a prendre iniciatives per canviar la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Així, el Govern espanyol prometia rescatar competències judicials autònomes a través de l'establiment del Consell de Justícia de Catalunya, rebutjat pel TC. Tanmateix ni el govern de Montilla ni menys el govern de Mas han reclamat el restabliment promès.
L'ordre del TSJC es fonamenta en la sentència del TC, la mateixa que la cap de llista del PSC, Carme Chacón, considerés satisfactòria, sense reparar que el TC sancionava com a inconstitucional el fet que el català fos la llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament, ometent el castellà, l'única llengua oficial.
El President de la Generalitat, Artur Mas ha reaccionat amb virulència: "Porten molts segles tocant-nos el nas amb el tema del català, intentant que vagi a menys". Però, també des de fa segles que els catalanistes no tenen el coratge d'enfrontar el nus de la qüestió que hi ha darrera d'aquest recurrent tema.
L'Estat espanyol, les seves institucions, no reconeix Catalunya com a una nació, diferent a l'espanyola, i per tant amb capacitat d'autodeterminació. Catalunya pertany a "la indissoluble unitat de la nació espanyola", sense perjudici d'acceptar el concepte de "nació catalana", però sense efectes jurídics, sinó com autorepresentació ideològica, històrica o cultural.
I respecte a la llengua, el TC va dictaminar que ambdós llengües no només han de ser objecte de ensenyament, sinó també mitjà de comunicació en el conjunt del procés educatiu i per tant constitucionalment obligatori que siguin reconegudes com a vehiculars.
Si el President Mas i els catalanistes (democristians, liberals, republicans, socialistes, ecologistes, etc.) volen garantir la discriminació positiva del català com a llengua vehicular en el procés d'ensenyament, entre d'altres, com en el de l'administració, han de elaborar una política democràtica de la qual l'objectiu sigui aconseguir el dret en l''autodeterminació ( o dret a decidir).
En suma, ser una nació amb conseqüències jurídiques, no metafòrica. Però em temo que uns i altres tenen motius per a no portar les coses tan lluny. El propi govern, tan dramàtic per expressar el rebuig, depèn del Partit Popular per continuar la seva política de retallades i austeritat econòmica, definida com a la seva primera prioritat.
En tot cas la resolució del TSJC serveix per saber, en dos mesos més, quin és el pols del catalanisme, dels partits catalanistes que van ser derrotats per el TC l'any passat i que molt aviat es veuran enfrontats al compliment de l'ordre del TSJC.
La resolució del TSJC torna posar en escac el model d'inmersió lingüística vigent des de 1983 a Catalunya. Ho fa a més d'un any de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de 2010, després de la qual el Govern d'Espanya (Zapatero) es va comprometre amb el Govern català (Montilla) a prendre iniciatives per canviar la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Així, el Govern espanyol prometia rescatar competències judicials autònomes a través de l'establiment del Consell de Justícia de Catalunya, rebutjat pel TC. Tanmateix ni el govern de Montilla ni menys el govern de Mas han reclamat el restabliment promès.
L'ordre del TSJC es fonamenta en la sentència del TC, la mateixa que la cap de llista del PSC, Carme Chacón, considerés satisfactòria, sense reparar que el TC sancionava com a inconstitucional el fet que el català fos la llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament, ometent el castellà, l'única llengua oficial.
El President de la Generalitat, Artur Mas ha reaccionat amb virulència: "Porten molts segles tocant-nos el nas amb el tema del català, intentant que vagi a menys". Però, també des de fa segles que els catalanistes no tenen el coratge d'enfrontar el nus de la qüestió que hi ha darrera d'aquest recurrent tema.
L'Estat espanyol, les seves institucions, no reconeix Catalunya com a una nació, diferent a l'espanyola, i per tant amb capacitat d'autodeterminació. Catalunya pertany a "la indissoluble unitat de la nació espanyola", sense perjudici d'acceptar el concepte de "nació catalana", però sense efectes jurídics, sinó com autorepresentació ideològica, històrica o cultural.
I respecte a la llengua, el TC va dictaminar que ambdós llengües no només han de ser objecte de ensenyament, sinó també mitjà de comunicació en el conjunt del procés educatiu i per tant constitucionalment obligatori que siguin reconegudes com a vehiculars.
Si el President Mas i els catalanistes (democristians, liberals, republicans, socialistes, ecologistes, etc.) volen garantir la discriminació positiva del català com a llengua vehicular en el procés d'ensenyament, entre d'altres, com en el de l'administració, han de elaborar una política democràtica de la qual l'objectiu sigui aconseguir el dret en l''autodeterminació ( o dret a decidir).
En suma, ser una nació amb conseqüències jurídiques, no metafòrica. Però em temo que uns i altres tenen motius per a no portar les coses tan lluny. El propi govern, tan dramàtic per expressar el rebuig, depèn del Partit Popular per continuar la seva política de retallades i austeritat econòmica, definida com a la seva primera prioritat.
En tot cas la resolució del TSJC serveix per saber, en dos mesos més, quin és el pols del catalanisme, dels partits catalanistes que van ser derrotats per el TC l'any passat i que molt aviat es veuran enfrontats al compliment de l'ordre del TSJC.
