Davant les iniciatives independentistes, alguns polítics adverteixen: no promoguin il.lusions! Com si això fos una cosa negativa en comptes de considerar-la com motor de creativitat, d’accions, de moviment.
Els que volen mantenir l’statu quo prefeirexen una societat sense il.lusions, tranquil.la, obedient. Precisamente ha estat la il.lusió la que ha mogut el moviment ciutadà pro independència. Aquesta actitud, segur, continuarà després del proper dimecres, quan Convergència Democràtica s’abstingui de votar a favor de la independència en el Parlament de Catalunya.
La il.lusió no és per a persones acostumades a viure a curt termini, pensant en obtenir beneficis fàcils, com els especuladors. En canvi, els qui es plantegen objectius més enllà de sí mateixos, a llarg termini, com és el cas dels qui han participat en el moviment sobiraniste, no tens por del dia següent.
Només un fet. Fa dos anys, la advocada Pilar Fernández Bozal va impugnar judicialment la consulta d’Arenys de Munt (setembre, 2009), no obstant això, la Consellera de Justícia del Govern català, Pilar Fernández Bozal, va votar en la consulta de Barcelona (abril, 2011). Tot un símbol d’això que es diu il.lusió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario