Els Estats Units abandonen l’Irak sense pena ni glòria. Ho fan en silenci. Deixen enrere les explosions de cotxes bombes a les ciutats i una població plena de por davant la incertesa. És la angoixa de sentir-se en un buit; és la percepció d’estar vivint sense Estat.
Encara, els governants iraquians, no han estat capaços de donar un mínim de seguretat. Mentre el tinent general Babakir Zebari va afirmar que el exèrcit no podrà garantir la seguretat dels iraquiens a causa de la retirada de les tropes d’atacs nord-americanes, el President, en exercici, Nuri al Makili diu que l’exèrcit i la policia seran capaços de d’assumir la seguretat.
Més de 300 persones són víctimes de la violència cada mes, en un país que pot mantenir a la població amb electricitat només quatre hores diàries. Durant set anys i mig, l’ocupació nord-americana va desmantellar l’Estat, va trossejar el país i així va afavorir l’emergència del terrorisme d’Al Qaeda i dels grups sectaris, els que es queden a Irak.
No hay comentarios:
Publicar un comentario