MAS MANA, I ELS ALTRES?

Després de la massiva adhesió ciutadana del 9N, Mas abandona la conducció inclusiva del procés. Fruit d'una reflexió personal, condiciona la convocatòria a eleccions al compliment d'uns requeriments que han acabat per trencar el bloc de partits sobiranistes. El diàleg s'ha difuminat. El President defineix el camí i la resta han d'ajustar-s'hi. L'opció de Mas, amplia o estreny la incertesa que habita a Catalunya?

Aquesta imatge, s'acabó

l'astúcia i la desconfiança

Quan el President Mas va desconvocar la consulta, per "manca de garanties legals" es va produir un trencament de la confiança de la resta dels partits sobiranistes el 13 d'octubre passat. Mas deixava enrere un estil de conducció més compartit del procés. La màxima expressió del qual va ser quan Mas va definir la pregunta i data de la consulta fa un any. Una decisió eminentment inclusiva.

A partir de la cancel·lació de la consulta, contra l'opinió de quatre dels sis partits del bloc sobiranista- ha desaparegut aquesta paraula -inclusiva- de la boca del President. Aleshores, Mas, a més de decidir pel seu compte l'anul·lació de la consulta, va decidir la realització d'un "procés participatiu" amb urnes i paperetes.

En aquest moment, el President amb molta astúcia es va espolsar de les incomoditats: l'alè permanent de Junqueras, les fuetades retòriques d'Herrera i el soroll torbador de Fernández, a més de descol·locar al mateix govern espanyol. Després de la gran mobilització sota la forma "de consulta", Mas es va sentir enfortit per prendre la conducció hegemònica del procés.

l'hegemonia personal del President

La legislatura esgotada va acabar amb el pacte d'estabilitat (CiU-ERC) i Mas, lliure de compromisos, va patrimonialitzar l'èxit d'haver transformat una frustració (no haver fet la consulta sobirana) en una gran expectativa (mobilitzar 2,3 milions de catalans contra la voluntat manifestada pel govern i les institucions de l'Estat espanyol) 

En aquest context, Mas consolida la seva hegemonia personal. Fruit d'una reflexió pròpia, com a President, i ja no fruit d'un diàleg (escoltar, reflexionar i proposar) amb els seus aliats sobiranistes, imposa les condicions, per seguir amb el procés endavant. 

Per a això, l'única eina disponible és la convocatòria a eleccions. En mans exclusivament de Mas la utilitzarà al seu favor: eleccions plebiscitàries, amb pregunta o programa sobiranista (sí o no a la independència) sense pronunciament en altres matèries polítiques, econòmiques i socials, en una llista (amb professionals, experts, membres del teixit social) que garanteixin una majoria clara.

La foto d'ara: President Mas de cara a Junqueras

ultimàtum a ERC?

Les condicions establertes per Mas exclouen tàcitament a ICV-EUiA i les CUP i per tant queden fora  de tota discussió. El resultat de la reflexió de Mas és incloure a ERC (capdavantera en les enquestes) i els moviments cívics (de gran capacitat de mobilització social) en la nova estratègia sobiranista. 

ERC, l'ANC i Òmnium Cultural respondran els propers dies. El partit de Junqueras és partidari de llistes separades (així hi hauria més suport per al sobiranisme, diu), però això trenca una de les claus de Mas -llista única no partidista- dissenyada per evitar un eventual triomf d'ERC sobre CiU i hipotèticament obtenir més rendibilitat del vot sobiranista i així presentar-se com una majoria clara.

Malgrat tot, hi ha poc marge per a la negociació, perquè ja estan avisats que un rebuig important del projecte del President (com és l'alternativa de llistes separades), els carregaria amb la responsabilitat de deixar el procés en l'aire, probablement afeblint-se.