MAS MANA, I ELS ALTRES?

Després de la massiva adhesió ciutadana del 9N, Mas abandona la conducció inclusiva del procés. Fruit d'una reflexió personal, condiciona la convocatòria a eleccions al compliment d'uns requeriments que han acabat per trencar el bloc de partits sobiranistes. El diàleg s'ha difuminat. El President defineix el camí i la resta han d'ajustar-s'hi. L'opció de Mas, amplia o estreny la incertesa que habita a Catalunya?

Aquesta imatge, s'acabó

l'astúcia i la desconfiança

Quan el President Mas va desconvocar la consulta, per "manca de garanties legals" es va produir un trencament de la confiança de la resta dels partits sobiranistes el 13 d'octubre passat. Mas deixava enrere un estil de conducció més compartit del procés. La màxima expressió del qual va ser quan Mas va definir la pregunta i data de la consulta fa un any. Una decisió eminentment inclusiva.

A partir de la cancel·lació de la consulta, contra l'opinió de quatre dels sis partits del bloc sobiranista- ha desaparegut aquesta paraula -inclusiva- de la boca del President. Aleshores, Mas, a més de decidir pel seu compte l'anul·lació de la consulta, va decidir la realització d'un "procés participatiu" amb urnes i paperetes.

En aquest moment, el President amb molta astúcia es va espolsar de les incomoditats: l'alè permanent de Junqueras, les fuetades retòriques d'Herrera i el soroll torbador de Fernández, a més de descol·locar al mateix govern espanyol. Després de la gran mobilització sota la forma "de consulta", Mas es va sentir enfortit per prendre la conducció hegemònica del procés.

l'hegemonia personal del President

La legislatura esgotada va acabar amb el pacte d'estabilitat (CiU-ERC) i Mas, lliure de compromisos, va patrimonialitzar l'èxit d'haver transformat una frustració (no haver fet la consulta sobirana) en una gran expectativa (mobilitzar 2,3 milions de catalans contra la voluntat manifestada pel govern i les institucions de l'Estat espanyol) 

En aquest context, Mas consolida la seva hegemonia personal. Fruit d'una reflexió pròpia, com a President, i ja no fruit d'un diàleg (escoltar, reflexionar i proposar) amb els seus aliats sobiranistes, imposa les condicions, per seguir amb el procés endavant. 

Per a això, l'única eina disponible és la convocatòria a eleccions. En mans exclusivament de Mas la utilitzarà al seu favor: eleccions plebiscitàries, amb pregunta o programa sobiranista (sí o no a la independència) sense pronunciament en altres matèries polítiques, econòmiques i socials, en una llista (amb professionals, experts, membres del teixit social) que garanteixin una majoria clara.

La foto d'ara: President Mas de cara a Junqueras

ultimàtum a ERC?

Les condicions establertes per Mas exclouen tàcitament a ICV-EUiA i les CUP i per tant queden fora  de tota discussió. El resultat de la reflexió de Mas és incloure a ERC (capdavantera en les enquestes) i els moviments cívics (de gran capacitat de mobilització social) en la nova estratègia sobiranista. 

ERC, l'ANC i Òmnium Cultural respondran els propers dies. El partit de Junqueras és partidari de llistes separades (així hi hauria més suport per al sobiranisme, diu), però això trenca una de les claus de Mas -llista única no partidista- dissenyada per evitar un eventual triomf d'ERC sobre CiU i hipotèticament obtenir més rendibilitat del vot sobiranista i així presentar-se com una majoria clara.

Malgrat tot, hi ha poc marge per a la negociació, perquè ja estan avisats que un rebuig important del projecte del President (com és l'alternativa de llistes separades), els carregaria amb la responsabilitat de deixar el procés en l'aire, probablement afeblint-se.

  

TOT EN MANS DELS CATALANS

Després del 9N, les cares somrients d'uns i les cares enfadades d'uns altres ho diuen tot. Mas pren la iniciativa i Rajoy es planta. Mas dialoga amb els seus aliats i Rajoy dóna explicacions als seus. La legislatura a Catalunya s'ha acabat sense consulta i amb dignitat. Ara cal buscar-se un nou acord per fer avançar el procés sobiranista, s'haurà de validar-se en noves eleccions, amb els ciutadans, a l'hivern 

amb el vent a favor

Els temps són importants en política. Aquest sembla un bon moment per al procés sobiranista: ha rebut un suport clar de 2.200.518 catalans a favor d'una consulta vinculant, un govern d'Espanya sense cap iniciativa política, desconcertat, un Partit Popular visiblement incòmode, sumit en la corrupció.

És el moment de revalidar la legitimitat del procés en eleccions per avançar cap a un referèndum vinculant sobre el futur polític de Catalunya; més encara després  que el President Rajoy donés un nou cop de porta al diàleg polític. O per ventura Mas dubta si fer o no eleccions abans de la primavera del 2015?

El bon temps del sobiranisme ha quedat acreditat perquè el moviment social cívic, recolzat pel govern català  i els partits polítics sobiranistes, va forçar el 9N superant o neutralitzant al govern d'Espanya. La jornada de participació es va fer després que el govern de Rajoy havia aconseguit la seva suspensió cautelar i havia amenaçat que si no s'acatava els responsables haurien d'atenir-se a les conseqüències. 

final de legislatura

La legislatura pactada entre CiU i ERC ha acabat amb un final digne. Oberta, el desembre de 2012, amb l'objectiu d'exercir el dret a decidir mitjançant una consulta que donés mandat democràtic a la Generalitat i negociar el futur polític amb l'Estat espanyol, va finalitzar d'una manera sorprenent.

El govern no va aconseguir fer la consulta, però amb astúcia la va reemplaçar per una mobilització ciutadana, dissenyada per saber el nivell d'adhesió de les forces sobiranistes i, potser el més significatiu, va sintonitzar amb la ciutadania, que massivament va perdre la por davant les amenaces d'un govern espanyol confús, sense actuar contra una jornada que considerava un acte il·legal.

El President Mas té la iniciativa. Ha de decidir si continuar amb l'actual legislatura o si arribar a un nou acord per obrir-ne una de nova. La seva proposició de diàleg permanent amb el govern d'Espanya per acordar una consulta vinculant va ser ràpidament rebutjada per Rajoy, que anima en forma discreta a la Fiscalia General de l'Estat per a que iniciï un procés judicial contra el President i la Vicepresidenta de la Generalitat.

Mas amb la iniciativa

Mas vol mantenir-se al front de la Generalitat. Fracassada la proposta de diàleg permanent amb Rajoy, ara condiciona quan convoca a eleccions a un acord de llista i programa unitari. ERC rebutja aquesta fórmula pensant que pot arribar a ser el partit més votat i en conseqüència amb més influència a l'hora de configurar un govern de concentració que iniciï un procés de transició cap a una una república catalana.

A més, les CUP i ICV-EUiA coincideixen en no participar en una llista única, però divergeixen en l'horitzó. Mentre les CUP volen donar-se pressa cap a la independència, ICV-EUiA pensa en un canvi en la relació de forces en l'Estat espanyol amb l'expectativa que s'enfonsi el bipartidisme (eleccions municipals, autonòmiques i generals) i s'obrin millors possibilitats per a una consulta sobiranista acordada.

Mas ha decidit cridar al PSC, dirigit per Miquel Iceta, a la seva ronda de conversacions, probablement volent aconseguir que torni a l'escenari polític nacional, virtualment absent des d'abril de 2013. Es tractaria de que el PSC jugui un paper actiu en el procés del dret a decidir, més ara, quan Rajoy ha tancat totes les portes per donar-li una sortida política (consulta sobirana o reforma constitucional) al conflicte.

quin vulgues Mas ?

La pregunta cal fer-se és si el President Mas busca assegurar-se la conducció de la Generalitat no arriscant perdre-la en unes eleccions o si està disposat a competir o revalidar el seu lideratge en eleccions obertes amb l'objectiu d'augmentar l'actual majoria sobiranista, la qual cosa és imprescindible per avançar cap a una consulta definitiva que no va poder ser el 9N.