DE LA DISPERSIÓ CAP AL CONSENS

Igualar el dret a decidir i independència debilita el procés d'autodeterminació. Cap la meitat d'any, no hi ha un front polític i social amb una estratègia compartida per conquerir el dret a decidir. La diversitat política i la unitat per arribar a una consulta, requerirà d'una pregunta, de debò, consensuada pel Parlament. En cas contrari, la legitimitat democràtica del procés quedaria tocada.

 
 A més de cinc mesos d'aprovada la primera declaració sobiranista, el procés d'autodeterminació sembla empantanat, malgrat una segona declaració per incorporar al PSC, la creació d'un Consell de la Generalitat per a la Transició Nacional, una Comissió Parlamentària per estudiar vies per a la consulta sobiranista i el tràmit parlamentari d'una Llei de Consulta.

la debilitat del procés

En aquest període, sota la majoria política favorable al dret a decidir, apunta una gran debilitat en la conducció del procés. Els partits de govern, Convergència i Unió, divergeixen en la tàctica de com arribar a una consulta. A Convergència hi ha sectors, encara que minoritaris, en desacord amb el pacte amb ERC i, fins i tot, preferirien un canvi profund del model autonòmic abans que separar-se d'Espanya.

En CDC hi ha diferents visions sobre el procés del dret a decidir

La tàctica d'Unió -posar l'acord amb Rajoy com a requisit sine a qua non per realitzar la consulta- s'acosta més a la posició del PSC a la del seu soci de govern. ERC, convertit en el partit fonamental, que sosté al govern, es veu obligada a fer gestos i avalar mesures econòmiques i socials que la distància de ICV i CUP. 

El PSC, malgrat considerar el dret a decidir en el seu programa, però no el té dins les seves prioritats política i desconfia absolutament en l'eix CiU-ERC. ICV-EUiA entén la política nacional del dret a decidir lligada a una política social de creixement i defensa de l'estat de benestar, i les CUP són pocs considerades pel govern.      

Així doncs, el govern de Mas, en tant que conductor del procés sobiranista, fins ara, no ha estat capaç de cohesionar un front polític nacional convincent, que, carregat de raons, per una banda, aconsegueixi empatia amb diversos sectors de la resta d'Espanya, i per una altra, desperti entusiasme i mobilitzi a una trama d'associacions i organitzacions de la societat civil catalana que amb creativitat animin l'espai públic i contagiïn i sumin als indiferents i dubtosos.

tendència a imposar o excloure

El govern de Mas amb el suport d'ERC, malgrat les dues declaracions sobiranistes, prefereix guiar el procés amb l'esborrany, qüestionat y corregit, de la primera declaració, és a dir, vinculant el dret a decidir dels catalans a la voluntat d'una part d'aquests com és crear un nou Estat independent en el marc europeu.

El consens del catalanisme és el dret a decidir per canviar el tipus de relació que Catalunya ha mantingut amb Espanya. La independència és la alternativa clarament expressada per ERC i les CUP, però no és l'única. Unió sosté la confederal, el PSC la federal. A Iniciativa hi conviuen independentistes i federalistes, així com a Convergència hi cohabiten nacionalistes independentistes i no independentistes. A més, el PPC i Ciutadans  que representen l'statu quo.

Plantejar que el dilema és independència o statu quo (o el que és el mateix, sí o no) és, en principi, forçar la realitat política complexa que és Catalunya, una sort d'imposició  o d'exclusió d'altres formes de canviar la relació Catalunya-Espanya. Aquesta visió de l'eix CiU-ERC impedeix avançar cap a un front polític cohesionat i convincent. També afecta la qualitat democràtica del procés.

La llengua produeix consens. Doncs, parlar més sobre el dret a decidir

construir un consens

El que seria convenient és reprendre les declaracions de sobirania i no continuar amb l'esborrany de la primera que confonia el dret a decidir (no aconseguit fins ara) amb la independència. L'objectiu d'ara és el dret a decidir, perquè sense el reconeixement garantit no hi haurà Estat propi ni dins (confederal o federal) ni fora (independent) d'Espanya.

El que és important és la participació de tots els partidaris del dret a decidir en una estratègia comú tant a nivell polític com social, molt diferent a les crides a sumar-se en forma subalterna al govern. Es tracta d'arribar a un consens semblant a l'aconseguit des de fa anys sobre la política d'immersió lingüística i que ara s'ha reafirmat davant la Llei Wert.
  

REDUIR LES INCERTESES

Hi haurà pressupostos?, hi haurà consulta? Catalunya dependent i alhora independent d'Espanya. Unitats polítiques febles, poc convincents. Així i tot, es proposa un Pacte Nacional pel Dret a Decidir, una oportunitat per coordinar el món polític i social, animar un moviment social-ciutadà visible, audible i sobretot seduir als qui no estan convençuts d'exercir el dret a decidir.

  

les incerteses

La incertesa creix enmig d'una situació cada dia més insostenible. Catalunya dependent d'Espanya per pagar nòmines, proveïdors i despeses en salut, educació i serveis socials, i alhora, independent d'Espanya, en un procés d'autodeterminació per aconseguir un Estat propi. 

Ningú sap si hi haurà, aquest any, nous pressupostos i si seran assumibles sigui pel govern o per la societat, ni tampoc ningú sap si hi haurà, el proper any, consulta sobirana. Catalunya ha començat a viure un procés de transició nacional en una crisi econòmica.  Aquesta situació, és sostenible?

la dispersió

La Generalitat, després d'aconseguir dues declaracions favorables a la consulta -una amb èmfasi en el seu caràcter sobirà (sense el PSC) i una altra en el seu caràcter pactat (amb el PSC)-, crea instàncies polítiques-administratives per gestionar políticament el procés (consell assesor del govern, comissió d'estudi parlamentari) i estructures d'Estat (agència tributaria, diplocat). 

Tot això dóna una aparença d'avanç ferm i cohesionat. Però, hi ha símptomes de desconfiança i dispersió política. Duran i Lleida, cap d'UDC i Núria de Gispert, Presidenta del Parlament, han plantejat la possibilitat de ajornar la consulta fins que hi hagi signes de recuperació econòmica. Una argumentació semblant a la de Pere Navarro, cap del PSC.

Cal recordar que l' acord CiU-ERC considera aquesta opció: ajornar-la "si el context socioeconòmic i polític ho requerissin" i ja se sap que la crisi socioeconòmica es mantindrà, si no s'aprofundirà, el proper any i el següent.

El repte de l'independentisme: guanyar la majoria (Foto: m.cerqueira)

el pacte

El govern es proposa la formació d'un Pacte Nacional pel Dret a Decidir, integrat per institucions (govern, diputacions i ajuntaments); partits polítics (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) i entitats de la societat civil (agents econòmics, socials i culturals). Una iniciativa que s'acostaria a les demandes de d'ICV-EUiA i afavoriria una inclusió més decidida de la CUP. Tots dos, fins ara, en un segon plànol.

No obstant això, la sostenibilitat del procés d'autodeterminació dependrà, cada cop més, de la capacitat de les forces polítiques del Pacte per transmetre confiança als ciutadans, basada en una acció democràticament sòlida i altament comunicativa del conjunt. 

La falta de coordinació del món polític i social català és una de les manques del procés, i això, a mig termini, comprometerà el exercici del dret a decidir. El fet que la consulta es faci, amb o sense pacte amb Espanya, serà possible si l'entusiasme, el convenciment i el compromís d'una majoria social és  visible, audible i seductor davant els que dubten o no veuen clar el sentit que té per a les seves vides.

el moviment ciutadà 

Així com es suspendria la consulta per una situació autoritària, de por social, aquesta es faria si es produís un moviment social ple de força, entusiasme i esperit d'anar fent entre tots, com les experiències de les consultes independentistes, que van vèncer prohibicions i pressions, o com la Diada passada, que va convèncer a CiU per canviar la seva política i obrir un procés d'autodeterminació. 

    

Haurien d'unir-se vàries senyeres pel dret a decicir (Foto: m.cerqueira)

Es requereix un moviment que no es limiti a animar-se entre els convençuts, sinó que conecti amb els que dubten, els que tenen prejudicis o por a la independència, als ciutadans d'origen estranger, als que es sentin catalans i espanyols.

El punt és que la voluntat democràtica s'expressi en una consulta, perquè si no n'hi ha, hi haurà més maltractament i submissió i cap possibilitat de respecte als catalans i menys independència.