L'entusiasme de la mobilització dels 2,3 milions de persones del 9N es va eclipsar quinze dies després. Mas, en comptes d'oferir un camí inclusiu -polític i socialment- del món sobiranista, va condicionar el futur del procés amb una proposta pròpia, la del President. Aquesta, posa la conducció en un govern suprapartidari i demana als partits adhesió a la seva estratègia, desplaçant-los a complir un rol de suport lleial durant 18 mesos.
les opcions de Mas
Els partits sobiranistes, els que volen trencar l'statu quo amb l'Estat espanyol, s'han dividit. Va ser el 13 d'octubre, quan el President Mas va renunciar a la consulta en contra de l'opinió de la resta de partits. Ni tan sols la gran mobilització ciutadana del 9N va aconseguir un reagrupament.
les opcions de Mas
Els partits sobiranistes, els que volen trencar l'statu quo amb l'Estat espanyol, s'han dividit. Va ser el 13 d'octubre, quan el President Mas va renunciar a la consulta en contra de l'opinió de la resta de partits. Ni tan sols la gran mobilització ciutadana del 9N va aconseguir un reagrupament.
El President Mas, quinze dies després, va decidir un pla cap a la independència en 18 mesos: eleccions plebiscitàries amb llista unitària per aconseguir un Parlament amb majoria independentista que legitimi i forci al govern espanyol a diàleg i negociació. Aquest plantejament va evidenciar la profundidat que separa els diferents partits sobiranistes.
les estratègies sobiranistes
ICV-EUiA ja havia declarat la seva oposició a eleccions plebistàries. Més endavant va aclarir la seva estratègia: eleccions autonòmiques i aconseguir majoria sobiranista d'esquerres per obrir un procés constituent cap a una Constitució catalana mantenint vives les opcions federal i independentista.
La CUP proposa eleccions amb pluralitat de llistes i, junt amb diferents forces d'esquerres, vol respresentar una estratègia de triple ruptura fent un país independent basat en una constitució democràtica-participativa i un model econòmic lliure dels dictats financers.
L'UDC prefereix no fer eleccions anticipades i esgotar la legislatura fins al 2016, però si això no és possible, s'adheriria a la llista unitària de Mas, en la perspectiva d'obrir un diàleg amb el govern d'Espanya i acordar fer una consulta sobre el futur de Catalunya.
ERC és partidària d'eleccions amb llistes plurals per aconseguir un mandat democràtic, que hauria de traduir-se en un govern ampli, que expressi la pluralitat del país. Un govern que encapçali un procés constituent cap a la creació d'una constitució republicana i acabi en un referèndum de ratificació d'aquesta i de tot el procés.
el President, el cap
És possible que les diferents estratègies sobiranistes conflueixen? o És viable refer el bloc sobiranista que va treballar per la consulta els últims dos anys? La fórmula del President Mas (eleccions plebiscitàries més llista unitària) exclou de fet a ICV-EUiA i les CUP i considera només a ERC com a "company de ruta".
El President Mas es va fer fort davant els partits sobiranistes quan va desconvocar la consulta i, més encara, amb l'èxit de la seva iniciativa de mobilització del 9N. Ara pretén que ERC s'adhereixi al seu lideratge personal reflectit en una llista unitària que anticipa un govern suprapartidari, i així negociar amb major fluïdesa a Madrid en un termini de 18 mesos.
Mas ha abandonat el caràcter inclusiu de la conducció del procés, que sí que li va dónar entre desembre de 2013 (pregunta i data) i abril de 2014 (compareixença de Turull (CiU), Rovira (ERC) i Herrera (ICV-EUiA al Congrés dels Diputats). Per què va procedir a fer un gir de sobte?
els partits, el suport
Mas, mentre s'acostava la consulta del 9N, semblava haver percebut que, si seguia en la dinàmica de presa de decisions compartides amb els partits sobiranistes, això el portaria a un xoc amb l'Estat d'imprevisibles conseqüències. Calia posar el fre, fer un canvi i buscar una drecera.
La va trobar d'una manera creativa i eficient: el "procés de participació" del 9N. I tant va ser així, que en dues setmanes va llençar un envit a ERC: subcriure l'opció del President: llista unitària, govern suprapartidari, negociació amb Madrid, referèndum.
Aquesta fórmula busca la majoria "excepcional" (absoluta), la que la ciutadania no li va donar el 2012. Ara torna demanar-la, però per a un govern no de CiU, sinó de polítics de partits, profesionals, experts i figures destacades de la societat civil, sota el seu lideratge (o un altre partidari de la fórmula) i on els partits hauran de jugar un paper de suport a la conducció del President.
L'UDC prefereix no fer eleccions anticipades i esgotar la legislatura fins al 2016, però si això no és possible, s'adheriria a la llista unitària de Mas, en la perspectiva d'obrir un diàleg amb el govern d'Espanya i acordar fer una consulta sobre el futur de Catalunya.
ERC és partidària d'eleccions amb llistes plurals per aconseguir un mandat democràtic, que hauria de traduir-se en un govern ampli, que expressi la pluralitat del país. Un govern que encapçali un procés constituent cap a la creació d'una constitució republicana i acabi en un referèndum de ratificació d'aquesta i de tot el procés.
el President, el cap
És possible que les diferents estratègies sobiranistes conflueixen? o És viable refer el bloc sobiranista que va treballar per la consulta els últims dos anys? La fórmula del President Mas (eleccions plebiscitàries més llista unitària) exclou de fet a ICV-EUiA i les CUP i considera només a ERC com a "company de ruta".
El President Mas es va fer fort davant els partits sobiranistes quan va desconvocar la consulta i, més encara, amb l'èxit de la seva iniciativa de mobilització del 9N. Ara pretén que ERC s'adhereixi al seu lideratge personal reflectit en una llista unitària que anticipa un govern suprapartidari, i així negociar amb major fluïdesa a Madrid en un termini de 18 mesos.
Mas ha abandonat el caràcter inclusiu de la conducció del procés, que sí que li va dónar entre desembre de 2013 (pregunta i data) i abril de 2014 (compareixença de Turull (CiU), Rovira (ERC) i Herrera (ICV-EUiA al Congrés dels Diputats). Per què va procedir a fer un gir de sobte?
els partits, el suport
Mas, mentre s'acostava la consulta del 9N, semblava haver percebut que, si seguia en la dinàmica de presa de decisions compartides amb els partits sobiranistes, això el portaria a un xoc amb l'Estat d'imprevisibles conseqüències. Calia posar el fre, fer un canvi i buscar una drecera.
La va trobar d'una manera creativa i eficient: el "procés de participació" del 9N. I tant va ser així, que en dues setmanes va llençar un envit a ERC: subcriure l'opció del President: llista unitària, govern suprapartidari, negociació amb Madrid, referèndum.
Aquesta fórmula busca la majoria "excepcional" (absoluta), la que la ciutadania no li va donar el 2012. Ara torna demanar-la, però per a un govern no de CiU, sinó de polítics de partits, profesionals, experts i figures destacades de la societat civil, sota el seu lideratge (o un altre partidari de la fórmula) i on els partits hauran de jugar un paper de suport a la conducció del President.
