El procés sobiranista encallat, perquè hi ha diferències estratègiques en el món independentista. També perquè el President Mas va abandonar un lideratge més compartit. Així el procés ha quedat, fins ara, sense pacte de govern i sense bloc parlamentari. Tot va començar el 13 d'octubre, quan Mas va renunciar a la consulta sobiranista.
CiU i ERC: les diferències d'estratègies
Després del 9N, el desànim. Com si aquest dia hagués estat un miratge d'independència o desobediència. També va ser l'acte d'astúcia del President Mas per evitar els costos polítics per desconvocar la consulta, després de dos anys de feina.
El bloc sobiranista es va fracturar el 13 de octubre, quan Mas es va imposar contra l'opinió d'ERC, ICV-EUiA i les CUP. A la setmana següent de la mobilització de les 2.344.828 persones es va evidenciar el final de la ruptura del pacte d'estabilitat CiU-ERC i la dissolució, de fet, del bloc de partits sobiranistes.
Les conferències de Mas i Junqueras van mostrar diferències de les seves estratègies, de com avançar cap a la independència. Mentre el President prefereix eleccions plebiscitàries conduents a negociar un acord amb el govern espanyol i sotmetre'l a un referèndum, el cap d'ERC planteja eleccions constituents adreçades a desbordar políticament l'Estat espanyol i posar Catalunya en una posició d'igualtat amb l'Estat.
l'avantatge de Mas
La posició de Mas és coherent amb la resolució de renunciar a la consulta de l'octubre passat i així defugir d'una col·lisió amb el govern central, com també és congruent la de Junqueras amb la posició de fer la consulta el 9N per forçar un canvi en la relació entre Catalunya i el govern central.
Ara, Mas pretén alinear a ERC sota una una llista unitària compromesa amb una via política de negociació i acord amb l'Estat i que els catalans haurien de votar. Una fórmula contradictòria amb la intenció d'ERC de desenvolupar una via política de sumar forces no independentistes per fer i votar una Constitució republicana.
Mas té avantatges, perquè disposa de l'eina legal de convocar eleccions i clarament dóna poc marge per una negociació. Per tant col·loca a ERC en una posició difícil de cara a l'opinió pública independentista. Mas va optar, el 13 d'octubre, per abandonar un lideratge més compartit, com el que va assumir, fa un any, amb motiu de la pregunta i la data.
el regne de l'heterogeneïtat
L'estratègia de Mas permet desgastar a ERC, cosa necessària per a que el seu lideratge no sigui discutit, però que alhora causa un efecte no desitjat: debilita el potencial electorat a favor de la independència. Totes dues situacions ja es reflecteixen en l'última enquesta de la Generalitat.
És difícil que les eleccions produeixin un efecte plebiscitari amb mandat democràtic sobiranista reconegut per tothom, encara que hi hagi un acord CiU-ERC, perquè la societat catalana políticament és molt heterogènia.
Hi ha sis partits sobiranistes, és a dir, que desitgen trencar l'estatus autonòmic i exercir el dret d'autodeterminació. Tots ells amb representació parlamentària i podria haver-hi un seté, el Moviment d'Esquerres.
A més dels tres partits contraris al procés sobiranista i un onzè que segur que ingressaria al Parlament, Podem, que busca obrir un procés constituent a nivell de l'Estat i en aquest context que els catalans decideixin el seu futur.
procés sobiranista/constituent
En canvi, unes eleccions normals, no excepcionals, amb programes on s'explicitin clarament les posicions sobre el procés sobiranista, si que podrien ser una font de més legitimitat que la del 25N de 2012, per donar un nou impuls al procés.
Un govern de coalició amb majoria parlamentària podria obrir un procés constituent amb possibilitats de sumar forces polítiques i socials a un debat democràtic i així donar-li més contingut, pes i sentit comú a un procés sobiranista. Tot això en un context d'any electoral, més propici per a que la ciutadania escolti.
Però, per a CiU és difícil assumir un procés sobiranista/constituent, perquè això requereix un lideratge més dialogant, flexible, més pactista, el contrari de la tendència que ha pres el President Mas a partir de la seva renuncia a la consulta sobiranista.
 |
| Dies després del 9N, sense entusiasme, se saluden per a la foto |
CiU i ERC: les diferències d'estratègies
Després del 9N, el desànim. Com si aquest dia hagués estat un miratge d'independència o desobediència. També va ser l'acte d'astúcia del President Mas per evitar els costos polítics per desconvocar la consulta, després de dos anys de feina.
El bloc sobiranista es va fracturar el 13 de octubre, quan Mas es va imposar contra l'opinió d'ERC, ICV-EUiA i les CUP. A la setmana següent de la mobilització de les 2.344.828 persones es va evidenciar el final de la ruptura del pacte d'estabilitat CiU-ERC i la dissolució, de fet, del bloc de partits sobiranistes.
Les conferències de Mas i Junqueras van mostrar diferències de les seves estratègies, de com avançar cap a la independència. Mentre el President prefereix eleccions plebiscitàries conduents a negociar un acord amb el govern espanyol i sotmetre'l a un referèndum, el cap d'ERC planteja eleccions constituents adreçades a desbordar políticament l'Estat espanyol i posar Catalunya en una posició d'igualtat amb l'Estat.
l'avantatge de Mas
La posició de Mas és coherent amb la resolució de renunciar a la consulta de l'octubre passat i així defugir d'una col·lisió amb el govern central, com també és congruent la de Junqueras amb la posició de fer la consulta el 9N per forçar un canvi en la relació entre Catalunya i el govern central.
Ara, Mas pretén alinear a ERC sota una una llista unitària compromesa amb una via política de negociació i acord amb l'Estat i que els catalans haurien de votar. Una fórmula contradictòria amb la intenció d'ERC de desenvolupar una via política de sumar forces no independentistes per fer i votar una Constitució republicana.
Mas té avantatges, perquè disposa de l'eina legal de convocar eleccions i clarament dóna poc marge per una negociació. Per tant col·loca a ERC en una posició difícil de cara a l'opinió pública independentista. Mas va optar, el 13 d'octubre, per abandonar un lideratge més compartit, com el que va assumir, fa un any, amb motiu de la pregunta i la data.
el regne de l'heterogeneïtat
L'estratègia de Mas permet desgastar a ERC, cosa necessària per a que el seu lideratge no sigui discutit, però que alhora causa un efecte no desitjat: debilita el potencial electorat a favor de la independència. Totes dues situacions ja es reflecteixen en l'última enquesta de la Generalitat.
És difícil que les eleccions produeixin un efecte plebiscitari amb mandat democràtic sobiranista reconegut per tothom, encara que hi hagi un acord CiU-ERC, perquè la societat catalana políticament és molt heterogènia.
Hi ha sis partits sobiranistes, és a dir, que desitgen trencar l'estatus autonòmic i exercir el dret d'autodeterminació. Tots ells amb representació parlamentària i podria haver-hi un seté, el Moviment d'Esquerres.
A més dels tres partits contraris al procés sobiranista i un onzè que segur que ingressaria al Parlament, Podem, que busca obrir un procés constituent a nivell de l'Estat i en aquest context que els catalans decideixin el seu futur.
procés sobiranista/constituent
En canvi, unes eleccions normals, no excepcionals, amb programes on s'explicitin clarament les posicions sobre el procés sobiranista, si que podrien ser una font de més legitimitat que la del 25N de 2012, per donar un nou impuls al procés.
Un govern de coalició amb majoria parlamentària podria obrir un procés constituent amb possibilitats de sumar forces polítiques i socials a un debat democràtic i així donar-li més contingut, pes i sentit comú a un procés sobiranista. Tot això en un context d'any electoral, més propici per a que la ciutadania escolti.
Però, per a CiU és difícil assumir un procés sobiranista/constituent, perquè això requereix un lideratge més dialogant, flexible, més pactista, el contrari de la tendència que ha pres el President Mas a partir de la seva renuncia a la consulta sobiranista.
