El moviment cívic de l'ANC tornarà a mostrar una societat catalana en canvi: des de la menysvalorada Arenys de Munt (13-S, 2009) fins ara, la impressionant atenció a causa d'una consulta a tota Catalunya (9N, 2014). No obstant això, els partits sobiranistes insinuen dispersió d'opinions, manca de confiança en l'últim tram. L'endemà de l'11, el President Mas té la paraula per concertar una estratègia comuna amb els partits en comunicació amb la societat civil i intentar que no hagi pròrroga.
la pròrroga és possible
Hi haurà consulta el 9N? Què succeirà després del 9N, hi hagi o no consulta? Preguntes que revelen una alta incertesa. La política com a joc d'escacs. Les estratègies s'amaguen, sorgeixen jugades imprevistes, com els "diners negres" de Pujol. Per ara, el President Mas repeteix que hi haurà consulta legal el 9N i el President Rajoy repeteix que no hi haurà consulta i que té llestes totes les mesures. (¿?).
L'acord subscrit per CiU i ERC -Procés de Convocatòria de la Consulta sobre el Futur de Catalunya- considera prorrogar la consulta en cas que "el context socioeconòmic i polític ho requerissin". La pregunta és si la impugnació de la convocatòria de la consulta que faria el govern de Rajoy seria o no considerada com a una situació suficient per a prorrogar-la.
Les opinions estan dividides en el govern. Les opinions d'Ortega (UDC), Espadaler (UDC) i Santi Vila (CDC) són favorables a fer la consulta sempre que no contradigués la legalitat espanyola, a diferència d'Homs (CDC) que considera suficient la legalitat catalana.
la dispersió d'opinions
Aquesta dispersió d'opinions està en el cor de l'aliança de govern: els discurs de Duran Lleida (UDC) i de Rull (CDC) són clarament diferents i a vegades confrontats. Més encara si aquesta situació es veu entre CiU i ERC, el seu soci privilegiat, si s'escolten les paraules de Junqueras (ERC) sobre votar el 9N a tota costa, independentment de la legalitat espanyola.
Les CUP es defineixen per prendre partit per celebrar la consulta sense considerar l'opinió del govern espanyol i Herrera (ICV-EUiA) critica totes aquestes opinions dient que no correspon fer-les si, ni tan sols, no s'ha aprovat la llei de consultes.
Aquesta divisió de declaracions insinua desunió, desconfiança entre els partits sobiranistes. Sembla que no es reuneixen amb regularitat entre ells o, si ho fan, el diàleg no sembla obert, sincer. Així serà difícil acordar una estratègia comú per enfrontar l'últim tram del procés davant el 9N. Sense estratègia comuna no hi ha consulta.
escoltar, proposar, acostar
El President Mas va encertar quan va aconseguir l'acord de la pregunta i la data. Aleshores, va escoltar el parer de cadascun dels partits i així va construir la seva proposta als partits que, finalment, van aprovar. Aquest mètode de diàleg efectiu sembla no haver tingut continuitat. Mas ha preferit equilibrar, moderar, asserenar o contemporitzar en comptes de liderar el bloc sobiranista.
El moviment cívic de l'ANC i Òmnium Cultural tornarà a mobilitzar centenars de milers de catalans, sinó a més d'un milió. El 2012 va aconseguir que CiU fes un gir sobiranista, el 2013 va empènyer l'acord entre els partits sobre la pregunta y data. Ara té el desafiament de persuadir els partits a definir una estratègia comuna per aconseguir la consulta el 9N.
L'endemà de la diada de l'11, el President Mas, si vol tenir èxit, hauria de tornar a utilitzar el mètode d'escoltar, proposar i acostar posicions fins a arribar a un acord. Tot això suposa rigor i perseverança, però sobretot una alta capacitat d'escoltar, el que requereix preguntar directament. En una paraula construir confiança.
pròrroga?
Avui per avui, suspendre la consulta més que per una impugnació de la convocatòria al Tribunal Constitucional, seria per una falta d'unitat política, a diferència de la impressionant cohesió social mantinguda fins ara, manca d'estratègia comuna i potser d'objectius comuns de debò. Una pròrroga, com diu el pacte CiU-ERC, "pel context polític", i vaja paradoxa, fonamentalment català.
