Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha sumat a l'Alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU) i al regidor, Felip Gil (PP) a la seva política de persecució als immigrants que professen el culte islàmic. L'Ajuntament ha prohibit l'ús de terrenys adjudicats per l'administració local anterior per construir una mesquita, després d'una forta campanya de PxC.
La decisió no només desconeix un acord legítim, sinó que contradiu el dret de llibertat de culte (llibertat religiosa) de les persones garantit en la Constitució. És a dir, per a CiU i PP a Salt milers de persones no podran fer ús d'un dret que sí que poden exercir uns altres. Es suposa que l'Estat espanyol és aconfessional, però en aquest cas el seus representants locals discriminen.
PxC desitja que els immigrants s'assimilin a la cultura espanyola (o catalana) i renunciïn a la seva pròpia o al menys no la expressin a l'espai públic, és a dir, desapareguin com "altres". O com moltes vegades s'escolta cridar pels carrers: "tornin a casa seva". Aquests objectius requereixen d'una política xenòfoba, de rebuig, en aquest cas, a l'immigrant musulmà
És el que està aconseguint PxC a Salt amb el suport de CiU i el PP sense fer-se càrrec d'un fenomen de l'època actual: la formació de societats cada vegades més barrejades, on la interculturalitat és un senyals d'identitat. Per tant, la bona convivència social dependrà de les capacitats que hi hagi per produir intercanvis entre les diverses cultures, sense pretendre imposar-ne una sobre l'altra.
Els catalans de "tota la vida" han après a conviure amb la immigració arribada de la resta d'Espanya. Ara el desafiament és aprendre a fer-ho amb una immigració més complexa. Ni els nouvinguts de la Xina o del Pakistan, ni del Marroc o de Senegal; de Romania o de Georgia; ni d'Equador o de Colòmbia se'n van anar.
La lògica de PxC condueix cap el conflicte creixent. Pretendre viure en un món culturalment homogeni, on tota manifestació cultural, religiosa o política dels "altres", encara respectant el drets de les persones pel fet d'esser diferent és negativa. No imagina que demà podrà veure un alcalde de Barcelona, per exemple, d'origen equatorià o marroquí o algú de credo musulmà.
En el marc de la crisi, les tendències xenòfobes a Europa creixen -no només en l'extrema dreta-, com ho demostra la Directiva Europea de la Immigració (2008) la qual criminalitza als immigrants. A més, la dreta a Catalunya, treu a relluir una retòrica populista ("no hi cabem tots", "els immigrants són afavorits en consultoris o escoles"; "els marroquins cometen frau amb els recursos públics").
Si la majoria dels immigrants es quedessin a viure a Catalunya, entre aquests una nombrosa població que professa l'islamisme, quina és la política de l'actual Govern respecte de la demanda per construir llocs de culte?: la de no admetre mesquites perquè atempten contra la identitat cultural dels catalans o espanyols, o la d'admetre-les, perquè són part de la identitat cultural europea dels drets humans
El Govern de CiU hauria de definir-se si optarà per la política de la "Casa Gran del Catalanisme", postulada fa un temps per l'actual President Mas o la del "No hi cabem tots" expressada per Duran Lleida (UD), Sánchez Camacho (PPC) i pel seu màxim exponent, Josep Anglada, el líder de PxC.
La decisió no només desconeix un acord legítim, sinó que contradiu el dret de llibertat de culte (llibertat religiosa) de les persones garantit en la Constitució. És a dir, per a CiU i PP a Salt milers de persones no podran fer ús d'un dret que sí que poden exercir uns altres. Es suposa que l'Estat espanyol és aconfessional, però en aquest cas el seus representants locals discriminen.
PxC desitja que els immigrants s'assimilin a la cultura espanyola (o catalana) i renunciïn a la seva pròpia o al menys no la expressin a l'espai públic, és a dir, desapareguin com "altres". O com moltes vegades s'escolta cridar pels carrers: "tornin a casa seva". Aquests objectius requereixen d'una política xenòfoba, de rebuig, en aquest cas, a l'immigrant musulmà
És el que està aconseguint PxC a Salt amb el suport de CiU i el PP sense fer-se càrrec d'un fenomen de l'època actual: la formació de societats cada vegades més barrejades, on la interculturalitat és un senyals d'identitat. Per tant, la bona convivència social dependrà de les capacitats que hi hagi per produir intercanvis entre les diverses cultures, sense pretendre imposar-ne una sobre l'altra.
Els catalans de "tota la vida" han après a conviure amb la immigració arribada de la resta d'Espanya. Ara el desafiament és aprendre a fer-ho amb una immigració més complexa. Ni els nouvinguts de la Xina o del Pakistan, ni del Marroc o de Senegal; de Romania o de Georgia; ni d'Equador o de Colòmbia se'n van anar.
La lògica de PxC condueix cap el conflicte creixent. Pretendre viure en un món culturalment homogeni, on tota manifestació cultural, religiosa o política dels "altres", encara respectant el drets de les persones pel fet d'esser diferent és negativa. No imagina que demà podrà veure un alcalde de Barcelona, per exemple, d'origen equatorià o marroquí o algú de credo musulmà.
En el marc de la crisi, les tendències xenòfobes a Europa creixen -no només en l'extrema dreta-, com ho demostra la Directiva Europea de la Immigració (2008) la qual criminalitza als immigrants. A més, la dreta a Catalunya, treu a relluir una retòrica populista ("no hi cabem tots", "els immigrants són afavorits en consultoris o escoles"; "els marroquins cometen frau amb els recursos públics").
Si la majoria dels immigrants es quedessin a viure a Catalunya, entre aquests una nombrosa població que professa l'islamisme, quina és la política de l'actual Govern respecte de la demanda per construir llocs de culte?: la de no admetre mesquites perquè atempten contra la identitat cultural dels catalans o espanyols, o la d'admetre-les, perquè són part de la identitat cultural europea dels drets humans
El Govern de CiU hauria de definir-se si optarà per la política de la "Casa Gran del Catalanisme", postulada fa un temps per l'actual President Mas o la del "No hi cabem tots" expressada per Duran Lleida (UD), Sánchez Camacho (PPC) i pel seu màxim exponent, Josep Anglada, el líder de PxC.
