Mostrando entradas con la etiqueta CDC i corrupció. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CDC i corrupció. Mostrar todas las entradas

martes, 5 de marzo de 2013

MAS, ÉS DE FIAR?

La indolència del President Mas davant la corrupció fa pensar. S'oposa de dalt a baix a les propostes anticorrupció d'ICV-EUA. No reacciona davant l'advertència d'ERC, que li demana reflexió i canvi d'actitud. Premia a l'alcalde Ferran Civil (UDC), triplement imputat. S'amaga en el no, quan li demanen explicacions pel el cas Palau. Així, es pot pot creure en el discurs de la "regeneració democràtica" a Catalunya?  

 Crespo imputat

I el President Mas encara s'en refia de Xavier Crespo imputat de suborn i prevaricació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)? No n'hi ha resposta. La Generalitat i CDC parlen de regenerar la democràcia, però no prenen mesures polítiques (diferent a les jurídiques) mínimes.

Crespo, qüestionat per una decisió judicial, sustentada en investigacions policials d'anys, hauria donat un tracte de favor a l'empresari rus, Boris Petrov, concedint-li, sent alcalde Lloret de Mar, la llicència per construir un nou centre comercial en un procés ple d'irregularitats i eximint-li la meitat dels impostos, suma equivalent a 133.000 euros.

Tot això, a canvi de regals (un cotxe; un rellotge; dos viatges a Rússia) i aportacions de patrocinis als clubs de futbol i hoquei de Lloret.

Mas gesticula

Tanmateix, per a Mas, d'acord a la seva posició que els polítics imputats siguin intocables, no hi hauria motius suficients per a que Crespo suspengui la seva activitat política de diputat, com a representant dels ciutadans. La lògica del President no considera la variable política: confiança ciutadana, afectada per la imputació.

Mas raona com si la imputació fos només un assumpte individual (equivalent al de qualsevol persona), en comptes d'assumir els fets que afecten la confiabilitat sobre el sistema democràtic (basat en els partits polítics), en tant el polític és sospitós d'haver comès delictes en l'exercici d'un càrrec de representació ciutadana.

 Ferran Civil (UDC), premiat pel President Mas  
El President continua gesticulant per una "regeneració democràtica". Ell mateix ha donat el vistiplau  per a que l'alcalde de Cercs, Ferran Civil (UDC), afectat per tres imputacions judicials, assumeixi la vicepresidència de la Diputació de Barcelona. És a dir, per a Mas, no només un imputat no mereix una mesura política cautelar, sinó que es pot considerar mereixedor d'un ascens, d'un premi, com en aquest cas.

Tampoc el President, com cap de CDC, com ho és, és capaç d'explicar, davant el Parlament, com a instància de representació dels ciutadans,  les evidències que pesen sobre el seu partit en el cas Palau. Així és difícil que la seva intenció "regeneradora" gaudeixi de confiança als ulls d'una part molt considerable de la societat catalana.

la separació cautelar, de sentit comú

Tot això, no només és greu per a la legitimitat democràtica, sinó també per l'èxit de la seva política d'autodeterminació. ERC, el seu soci principal en aquesta política, li ve advertint que facin una reflexió més profunda sobre els comportaments ètics i demana que prenguin mesures creibles.

Però CDC prefereix passar en silenci la creixent desconfiança envers el govern de CiU, com ho demostren les últimes enquestes del CEO. El govern sembla no adonar-se que la confiança ciutadana no és només, ni principalment, un assumpte de lleis, sinó d'actituds i decisions de transparència política cap a la societat, de normalitat democràtica i sentit comú.

Aquestes característiques es compleixen quan el polític és separat cautelarment de les seves funcions, després que un  jutge resol que és sospitós d'haver comès delicte. Així mateix, si més endavant és absolt, s'hauria de fer-li un acte de reparació pública.

Aquest procediment és la millor garantia  per estimular bones pràctiques dels polítics i dels partits, i per aconseguir fortalesa democràtica, és a dir, que el ciutadà pugui reconèixer que el sistema funciona d'acord a principis ètics de responsabilitat i honestedat pública.



 






sábado, 23 de febrero de 2013

ELS SENYALS DE LA SELVA I LA GENERALITAT

Un alcalde de Convergència i un dirigent polític d'Esquerra renuncien i assumeixen la seva responsabilitat política després de ser imputats. Un acte de normalitat democràtica, molt diferent als actes de precarietat democràtica que acostuma a tenir la classe política. El President Mas persisteix en protegir als polítics imputats, després de sostenir dues cimeres amb autoritats d'altres poders institucionals.

 el normal i l'extraordinari 

L'alcalde de Sant Hilari,  Robert Fauria (CDC) i el secretari d'organització, Josep Carrapiçó (ERC) a Arbúcies han renunciat als seus càrrecs. Ho han fet en forma voluntària, després de ser imputats per la decisió de la  jutgessa que porta el cas Manga. 

Una actitud que en una democràcia s'hauria de considerar normal, a Catalunya (i Espanya) són extraordinàries. A un i altre país els imputats  -o sospitosos d'haver comès un delicte- que ocupen càrrecs de representació i confiança política o dirigents polítics no acostumen a renunciar.

la classe política i els ciutadans

Per què succeeix això? Perquè la classe política confon la responsabilitat política amb la responsabilitat jurídica.  Barreja el principi de confiança davant la societat civil (del polític) amb el principi de presumpció d'innocència (de l'individu). Així, la classe política es protegeix a si mateixa. Actua com una entitat corporativa (semblant als poders fàctics), d'acord a interessos deslligats del mandat donat pels ciutadans. 

Els partits polítics, tendeixen a desconèixer que la primera responsabilitat dels seus representants en els poders públics és amb el ciutadà, segons la democràcia representativa. Per tant, les seves conductes, en raó dels seus càrrecs, han de reflectir confiabilitat i transparència política. 

La percepció ciutadana de corrupció política es basa en què els partits actuen amb irresponsabilitat respecte dels polítics imputats -sospitosos als ulls dels ciutadans-, i aquesta percepció s'aguditza per la renúncia dels partits a tirar endavant una política democràtica al subordinar-se als grans interessos econòmics-financers. Els casos del PSOE i el PP a Espanya, i CiU a Catalunya són coneguts. 

senyals de La Selva


J.Caparriço i R.Fauria (CDC)
J.Carrapiçó (ERC) i R.Fauria (CDC)
Fauria i Carrapiçó són avui innocents, però està en dubte la seva confiança al ser declarats com a imputats. Sota una lògica democràtica, hauran d'aclarir les seves actuacions des de fora de l'activitat política. En cas que no fossin encausats haurien de ser reincoporats plenament.

És interessant que un representant de CDC i un d'ERC siguin, des d'una comarca allunyada de l'Àrea Metropolitana, els que donin un senyal positiu per a una hipotètica "regeneració democràtica" dels partits polítics.

 senyals de la Generalitat

Tanmateix, un dia després, l'informe del President Mas sobre "la cimera contra la corrupció" dóna senyals negatius. Mas considera que l'imputat ha de mantenir-se en el càrrec fins que s'obri el judici oral. És a dir, si en el cas Palau un polític hagués estat imputat des de l'inici de la causa, aquest, encara -després de tres anys i mig- estaria exercint el càrrec de representació, confiança o de dirigent polític.

La precarietat democràtica del plantejament de Mas radica en què no considera el dret social dels ciutadans de comptar amb mandataris o dirigents polítics mínimament transparents. Així, insisteix en garantir la protecció als polítics, com si la resolució dels jutges d'imputar-los no signifiqués res.